A la Punta del Fangar,
Les xiques cullen petxines.
Les onades acaricien els peus descalços que posteriorment es fondran entre les dunes,
l'aigua infinita fins als Ports,
la caiguda que arrebossa i deixa petjades de sorra al cos...
els kilòmetres de cotxe entre arrossars.
Sincerament, encara avui, resto fascinada de la bellesa de les Terres de l'Ebre. Sense dubte, un dels paisatges més únics.
Redéu, com se t'ha trobat a mancar...
ResponEliminaJa saps que castanyem i panellatem divendres a ca Madam Escudella...així que panxa buida...
ooooooooooooo quanta poesia
ResponEliminarealment el delta inspira, però les amistats més encara!!!!!!!!jejeje
Te espero en Bérgamo, hermana! Hasta ahora!
ResponElimina