Mal d'Escola.Daniel Pennac.

Sí, de tant escoltar el brunzir del nostre rusc pedagògic, quan ens desanimen, la nostra passió ens porta, d'entrada, a buscar culpables. El sistema educatiu, a més, sembla que estigui estructurat perquè tothom pugui trobar còmodament el seu:

- Al parvulari no els han ensenyat a estar?, demana el mestre davant d'uns nens agitats com boles de flipper.
- Què van fotre a primària?, renega el professor de secundària quan acull uns alumnes que consider analfabets.
- Algú em pot explicar què han fet fins ara?, es queixa el professor de batxillerat davant la propensió dels seus alumnes a expressar-se sense vocabulari.
- Segur que han aprovat el batxillerat?, s'interroga el professor universitari quan llegeix el primer feix d'exercicis.
- Què carai hi foteu a la universitat?, bramula l'industrial davant els seus nous empleats.
- La universitat forma exactament allò que desitja el sistema, respon el jove empleat, que no és gens ximple: esclaus incults i clients cecs! Les grans escoles us fabriquen encarregats - perdó, "exectius"-, i els accionistes van munyint la vaca dels dividends.
- Fracàs de la família, deplora el Ministeri d'Educació.
- L'escola ja no és allò que era, es plany la família.