Amb avions s'escurça el món, està clar.
Dos epicentre vitals, les ciutats dels retrobaments: Girona i Bergamo. Bitllets d'anada i tornada.
Les vacances nadalenques han fet realitat una eterna promesa, després de 3 anys.
Durant 8 dies, he tingut l'orgull i el plaer de mostrar el nostre petit-gran país a uns ulls observadors i amb ganes de conèixer, com pocs hi han.
De Nord a Sud, recorrent el territori.
Iniciem a Girona, de la mà d'aquella gran compan
ya d'institut amb la qual vaig descobrir per primer cop la ciutat. Tornem a enfilar les escales de la catedral (no amb la mateixa agilitat que fa 10 anys) i ens endinsem al Call Jueu. Dinem com senyors, saltem sense èxit per tocar el cul de la lleona (maleïnt qui va treure les escales, com si només els gegants tinguèssin dret a tornar a visitar l'Onyar i els seus ponts) i quan veiem sortir la lluna enmig d'un cel nèt de núvols, és hora de tornar a casa, pensant ja en el dia següent: Figueres.
El Museu Dalí,ple a vessar, ens resulta imprescindible. No sense abans esmorzar un bon bikini.
De baixada, trobem Besalú, tresor medieval que mereix una parada obligada...
A més de la bellesa indiscutible del poble, descobrim una cafeteria encisadora on berenem com mai, difícil d'oblidar!Al meu imaginari, voldria poder trobar-nos cada tarda allà.
Deixant terres Gironines, el sol ens acompanya dimecres per visitar Montserrat amb la dama més bella. Malgrat, les dificultats incials d'arrancada, hi acabem fent cap. Entrepans amb vistes a la muntanya sagrada, la postal diaria i el Monestir.
Un cop besada la Moreneta, marxem
tranquils (o no tant, que mira que Castellar és difícil de trobar). De tornada, el paisatge de l'autopista és meravellós!
De nit, un sopar com cal... tot i que els "Cans" del vallés sembla ens vulguin boicotejar, a la tercera Sta.Perpètua es digna a brindar-nos un bon tiberi. Per acabar, una birra amb monòleg per morir de riure i no poder dormir en arribar a casa... perquè una sempre vol tenir l'última paraula!
Dia 31. S'acaba, el 2009, a Vic. Per primer cop, la veig de dia (ciutat massa noctura temps enllà) i fem un vermut per anar obrint boca asseguts a la Plaça Major guadint d'un dia més proper a la primavera que a l'hivern.
Ja que som a Vic, comprem bons embotits per l'últim sopar de l'any, i amb les panxes ben plenes i un clauer de record, busquem veure l'esglèsia dins el pantà de Sau.
Bosses plenes d'embotit, raïm i turrons, anem cap a Barcelona a acomiadar un piset de St.Andreu vestit de luxe.Tothom sense excepció acaba el raïm al temps que marquen les 12 campanades, fins i tot l'ovella negra engloteix les 12 olives per primera vegada a la història.
El dia 1, ja se sap, no és dia per visitar amb excés... disfrutem de la paella de ma mare i passem la tarda passejant per Gràcia, acabant el dia al Ciervo de Sabadell jugant al Quinto.
Finalment... Barcelona!agoserats aquells qui volen conèixer una gran ciutat amb un sol dia, però la Sagrada Família, Passeig de Gràcia, El Gòtic, el Born, les Ramb
les i El Port no són poca cosa. I ens dosifiquem perquè hi hagin properes visites.
S'acosten les 19h, i al Camp Nou falta gent... deixant de banda el resultat (culpa tuya, seguro!), rebem les 6 copes entre focs d'artifici. Quanta gent pot dir que ha viscut un moment històric d'aquesta magnitud, tú d'entre els afortunats (i jo, és clar).
S'acaben els dies, però el Sud també mereix una visita especial. D'ençà que a l'octubre vaig re-descobrir el Delta amb "lo solete", calia tornar-hi. I quin retorn, amb The Beatles i els Creedence com a banda sonora.
Cremem els últims cartutxs dels nostres dies plegats, cuidant-nos tant com per allotjar-nos al Parador de Tortosa i menjar un arròs negre de luxe a Cal Matxino.
S'ha acabat, en un dilluns plujòs a l'estació de trens de Tortosa, tornem a separar els nostres passos.
Tú a València, jo cap a casa.
Sempre ens quedarà un a presto i un enorme GRAZIE per cada instant d'aquests dies.
