Sempre m'han agradat les finestres, més que no pas les portes.
Les finestres em remeten als símbols d'escapar, d'entrades i sortides furtives, d'encontres romàntics, de llençar-se,d'obertura al món, d'observar i admirar, de renovació d'aire...
Mentre les portes em semblen una manera massa convencional d'entrar i sortir,i sovint darrera cada porta s'han tancat massa històries.
Avui obro una nova finestra, una més, com cada dia. Ara però cada nova finestra,cada nova descoberta, cada nova alenada d'aire... la compartiré... o no.
Foto: Esmorzar gironí.Finestra del cap de setmana
.
El que es veu: imatges, persones, llocs. i el que no. El que es diu. i el que es té por a dir. el que queda per dir, i el que no cal que es digui.
Lau, Setembre 08.
Mi piace l'idea della finestra, un'apertura sul mondo, ogni giorno una nuova avventura, scappare davvero da una situazione imbarassante o solo con lo sguardo...
ResponElimina