Obre la finestra

Santes vacances, beneïdes siguin!

2010-04-05T07:31:00.000-07:00

Si dissabte a la nit deia que el "chanquete" em posava melancònica,
ara encara ho puc dir amb més força.

Però no només el "chanquete" serà digne de melanconia,
sinó també veure un anunci de tinto de verano Don simon,
i veure una cambrera portant cafés amb art (sense cremar-se),
i els xipirons que aquí ja no seran "puntilles",
i el Rebujito que no s'ha de barrejar amb la sangria,
i utilitzar el portàtil conegut també com a computador eléctrico inalámbrico,
i els números 213 i 113,
i els bars que ja no seran cases a tocar del mar...

Perquè no sempre les fotos són els únics records que ens queden d'un viatge,
acompanyen les paraules que han quedat escrites a una llibreta de Granada.

Vacances per recordar.

2010-01-06T11:56:00.000-08:00

Amb avions s'escurça el món, està clar.

Dos epicentre vitals, les ciutats dels retrobaments: Girona i Bergamo. Bitllets d'anada i tornada.

Les vacances nadalenques han fet realitat una eterna promesa, després de 3 anys.
Durant 8 dies, he tingut l'orgull i el plaer de mostrar el nostre petit-gran país a uns ulls observadors i amb ganes de conèixer, com pocs hi han.

De Nord a Sud, recorrent el territori.
Iniciem a Girona, de la mà d'aquella gran companya d'institut amb la qual vaig descobrir per primer cop la ciutat. Tornem a enfilar les escales de la catedral (no amb la mateixa agilitat que fa 10 anys) i ens endinsem al Call Jueu. Dinem com senyors, saltem sense èxit per tocar el cul de la lleona (maleïnt qui va treure les escales, com si només els gegants tinguèssin dret a tornar a visitar l'Onyar i els seus ponts) i quan veiem sortir la lluna enmig d'un cel nèt de núvols, és hora de tornar a casa, pensant ja en el dia següent: Figueres.

El Museu Dalí,ple a vessar, ens resulta imprescindible. No sense abans esmorzar un bon bikini.
De baixada, trobem Besalú, tresor medieval que mereix una parada obligada...
A més de la bellesa indiscutible del poble, descobrim una cafeteria encisadora on berenem com mai, difícil d'oblidar!Al meu imaginari, voldria poder trobar-nos cada tarda allà.

Deixant terres Gironines, el sol ens acompanya dimecres per visitar Montserrat amb la dama més bella. Malgrat, les dificultats incials d'arrancada, hi acabem fent cap. Entrepans amb vistes a la muntanya sagrada, la postal diaria i el Monestir.

Un cop besada la Moreneta, marxem
tranquils (o no tant, que mira que Castellar és difícil de trobar). De tornada, el paisatge de l'autopista és meravellós!
De nit, un sopar com cal... tot i que els "Cans" del vallés sembla ens vulguin boicotejar, a la tercera Sta.Perpètua es digna a brindar-nos un bon tiberi. Per acabar, una birra amb monòleg per morir de riure i no poder dormir en arribar a casa... perquè una sempre vol tenir l'última paraula!

Dia 31. S'acaba, el 2009, a Vic. Per primer cop, la veig de dia (ciutat massa noctura temps enllà) i fem un vermut per anar obrint boca asseguts a la Plaça Major guadint d'un dia més proper a la primavera que a l'hivern.
Ja que som a Vic, comprem bons embotits per l'últim sopar de l'any, i amb les panxes ben plenes i un clauer de record, busquem veure l'esglèsia dins el pantà de Sau.
Bosses plenes d'embotit, raïm i turrons, anem cap a Barcelona a acomiadar un piset de St.Andreu vestit de luxe.Tothom sense excepció acaba el raïm al temps que marquen les 12 campanades, fins i tot l'ovella negra engloteix les 12 olives per primera vegada a la història.

El dia 1, ja se sap, no és dia per visitar amb excés... disfrutem de la paella de ma mare i passem la tarda passejant per Gràcia, acabant el dia al Ciervo de Sabadell jugant al Quinto.

Finalment... Barcelona!agoserats aquells qui volen conèixer una gran ciutat amb un sol dia, però la Sagrada Família, Passeig de Gràcia, El Gòtic, el Born, les Rambles i El Port no són poca cosa. I ens dosifiquem perquè hi hagin properes visites.
S'acosten les 19h, i al Camp Nou falta gent... deixant de banda el resultat (culpa tuya, seguro!), rebem les 6 copes entre focs d'artifici. Quanta gent pot dir que ha viscut un moment històric d'aquesta magnitud, tú d'entre els afortunats (i jo, és clar).

S'acaben els dies, però el Sud també mereix una visita especial. D'ençà que a l'octubre vaig re-descobrir el Delta amb "lo solete", calia tornar-hi. I quin retorn, amb The Beatles i els Creedence com a banda sonora.

Cremem els últims cartutxs dels nostres dies plegats, cuidant-nos tant com per allotjar-nos al Parador de Tortosa i menjar un arròs negre de luxe a Cal Matxino.

S'ha acabat, en un dilluns plujòs a l'estació de trens de Tortosa, tornem a separar els nostres passos.
Tú a València, jo cap a casa.

Sempre ens quedarà un a presto i un enorme GRAZIE per cada instant d'aquests dies.

Ma... l'Inter era in stadio???chi l'ha visto???

2009-11-25T02:42:00.000-08:00

Acabada de llevar... rememorant la nit d'ahir.

Molt ens hi jugàvem, massa. Molt s'havia especulat sobre l'11 inicial, entre la grip A, les lesions, etc...

Però en Guardiola ha tornat a fer callar qualsevol especulació.
L'equip respon, i dona la cara (amb o sense Messi i Ibra). Treu tan pit i fa un joc tal que els italians bocabadats no veuen bola.

Ahir a l'estadi es van viure diversos flashbacks:

Un home tan "estimat" com Mourinho sempre mereix càntics al seu honor, ahir com al 2006, sigui amb el Chelsea o amb l'Inter, tots estàvem preparats per cridar: "vete al teatro, Mourinho vete al teatroo".

Samarreta en resposta a les paraules de Mourinho al 2006.

A més, també ens visitava un altre vell amic... amat-odiat. L'estadi proferia sense complexes de nou allò de "ese portugués, hijo puta es...".

Menció a part però mereix l'aparició d'Eto'o (ahir vestit de blanc, quin mal!) a qui tots vam aplaudir, com no podia ser d'altra manera.

Oblidant els flashbacks, la realitat ens va brindar un espectacular partit, sense dubte el millor de champions de la temporada, amb un segon golàs per babejar, i sobretot per seguir somniant una final al Bernabeu.

Sí Belén... anirem a Madrid!

Versioni

2009-11-17T09:44:00.000-08:00

Così come esistono tre diverse versioni di un classico di Gaetano, per tutti i gusti, esistono anche mille versioni di uno stesso viaggio o di uno stessa città.
Io sono sempre stata quella che preferisce il classico originale.

Invece, non riuscirò mai a scegliere tra le diverse versioni vissute a Bergamo.

L'ieri e l'oggi, quelli che eravamo, quelli che siamo.
Quello che cambia e quello che non cambia mai.

Ieri ho condiviso la laurea di un caro amico, oggi l'ho potuto fare di nuovo.

Ieri cenavamo in un appartamento sperduto a Monterrosso una Paella, oggi abbiamo cenato di nuovo insieme (senza Paella, ma c'era un cuoco meglio di me che ci ha regalato un piato di pasta che meritava essere pulito con la lingua).

Ieri guardavamo un concerto al Paprika quasi come "fan adolescenti ", oggi abbiamo bevuto una caipiroska al Paprika tra djpazzo e "chiècapacedichiamarciRAGA!"

Ieri viaggiavamo e scoprevamo l'Italia, oggi siamo andati a Parma e mi sono innamorata di Cremona (non Carmona).

Ieri mangiavamo nel nostro appartamento, oggi lo abbiamo fatto a quello di Aurelie e Romain e di Gloria (e mi chiedo quandro avrò un appartamento così bello!).

Oggi come ieri,
Bergamo siete voi, cari amici!
Alla prossima.

PS: non potrei dimenticare la canzone del viaggio-
http://www.goear.com/listen/ec6c9de/ma-il-cielo-%C3%A8-sempre-pi%C3%B9-blu-rino-gaetano

Nostrum '09

2009-11-12T04:35:00.001-08:00

Mateix indret.
Nou curs i nous projectes.
Cap de setmana esgotador, però personalment, amb una valoració més que positiva!

Mal d'Escola.Daniel Pennac.

2009-11-04T06:32:00.000-08:00

Sí, de tant escoltar el brunzir del nostre rusc pedagògic, quan ens desanimen, la nostra passió ens porta, d'entrada, a buscar culpables. El sistema educatiu, a més, sembla que estigui estructurat perquè tothom pugui trobar còmodament el seu:

- Al parvulari no els han ensenyat a estar?, demana el mestre davant d'uns nens agitats com boles de flipper.
- Què van fotre a primària?, renega el professor de secundària quan acull uns alumnes que consider analfabets.
- Algú em pot explicar què han fet fins ara?, es queixa el professor de batxillerat davant la propensió dels seus alumnes a expressar-se sense vocabulari.
- Segur que han aprovat el batxillerat?, s'interroga el professor universitari quan llegeix el primer feix d'exercicis.
- Què carai hi foteu a la universitat?, bramula l'industrial davant els seus nous empleats.
- La universitat forma exactament allò que desitja el sistema, respon el jove empleat, que no és gens ximple: esclaus incults i clients cecs! Les grans escoles us fabriquen encarregats - perdó, "exectius"-, i els accionistes van munyint la vaca dels dividends.
- Fracàs de la família, deplora el Ministeri d'Educació.
- L'escola ja no és allò que era, es plany la família.

Tortosa,el Delta i Correllengua a Roquetes.

2009-10-26T14:53:00.000-07:00

A Tortosa, primera visita fugaç a la vesprada.

A la Punta del Fangar,
Les xiques cullen petxines.

Les onades acaricien els peus descalços que posteriorment es fondran entre les dunes,
l'aigua infinita fins als Ports,
la caiguda que arrebossa i deixa petjades de sorra al cos...

els kilòmetres de cotxe entre arrossars.

Sincerament, encara avui, resto fascinada de la bellesa de les Terres de l'Ebre. Sense dubte, un dels paisatges més únics.

Una exquisitesa

2009-10-11T07:04:00.000-07:00

No tell me what it is, it isn´t fair
´cause I´m wasting time, but it isn´t my heart
it isn´t my fault.
And every situation understands, well
The anecdote of chasing the location to your door.

´cause I´m wasting time, now I´m wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
And all the letters that I have never sent.

And he was sitting by the swimming pool
But he was scared, ´cause it wasn´t his time, it wasn´t his chance.
Getting older´s not been on my plans
But it´s never late, it´s never late enough for me to stay, da da…

´cause I´m wasting time, now I´m wasting money again
and all the cigarettes that I have never smoked
And all the letters that I have never sent, da da…

Russian Red. Cigarretes.

http://www.youtube.com/watch?v=qCvrQFRyz6M

Tot llegint...

2009-10-07T10:35:00.000-07:00

Vem tornar del viatge, satisfetes i felices. No només ens enduiem records a la memòria dels dies passats plegades, sinó que vam tornar carregades de llibres que els acompanyaran sempre.

Em vaig deixar aconsellar i sabia que me'n podia enrefiar.

Quasi tutto quello che viene prodotto dalle industrie serve solo a dare alla gente ragioni di spendere i soldi che guadagna con lavori che non farebbe mai se non dovesse guadagnare. I negozi sono pieni di accessori inutili e giocattoli che si rompono e vestiti che passano di moda, pure calamite messe sotto gli occhi di chi passa per tenere in movimento la macchina, fare entrare energia umana in circolo. E questo è possibile perchè la gente è costretta a vivere in luoghi dove non ha più il controllo su quello che mangia o su quello che si mette adosso,sullo spazio che occupa. Tutti sono in prestito tutto il tempo, devono comprare quello che gli serve e non gli basta mai, gli sembra di avere sempre bisogno di altro. Ma una volta che le industrie sono distrutte, e i luoghi dove la gente vive tornano a essere piacevoli, e il denaro non esiste più, nessuno ha più bisogno di possedere oggetti per sentirsi felici. De carlo, A. Due di Due.

Perquè cal obrir finestres?

2009-10-07T03:56:00.000-07:00

Sempre m'han agradat les finestres, més que no pas les portes.

Les finestres em remeten als símbols d'escapar, d'entrades i sortides furtives, d'encontres romàntics, de llençar-se,d'obertura al món, d'observar i admirar, de renovació d'aire...

Mentre les portes em semblen una manera massa convencional d'entrar i sortir,i sovint darrera cada porta s'han tancat massa històries.

Avui obro una nova finestra, una més, com cada dia. Ara però cada nova finestra,cada nova descoberta, cada nova alenada d'aire... la compartiré... o no.

Foto: Esmorzar gironí.Finestra del cap de setmana

El que es veu: imatges, persones, llocs. i el que no. El que es diu. i el que es té por a dir. el que queda per dir, i el que no cal que es digui.
Lau, Setembre 08.