Santes vacances, beneïdes siguin!

Si dissabte a la nit deia que el "chanquete" em posava melancònica,
ara encara ho puc dir amb més força.



Però no només el "chanquete" serà digne de melanconia,
sinó també veure un anunci de tinto de verano Don simon,
i veure una cambrera portant cafés amb art (sense cremar-se),
i els xipirons que aquí ja no seran "puntilles",
i el Rebujito que no s'ha de barrejar amb la sangria,
i utilitzar el portàtil conegut també com a computador eléctrico inalámbrico,
i els números 213 i 113,
i els bars que ja no seran cases a tocar del mar...


Perquè no sempre les fotos són els únics records que ens queden d'un viatge,
acompanyen les paraules que han quedat escrites a una llibreta de Granada.