Ma... l'Inter era in stadio???chi l'ha visto???

Acabada de llevar... rememorant la nit d'ahir.

Molt ens hi jugàvem, massa. Molt s'havia especulat sobre l'11 inicial, entre la grip A, les lesions, etc...

Però en Guardiola ha tornat a fer callar qualsevol especulació.
L'equip respon, i dona la cara (amb o sense Messi i Ibra). Treu tan pit i fa un joc tal que els italians bocabadats no veuen bola.

Ahir a l'estadi es van viure diversos flashbacks:

Un home tan "estimat" com Mourinho sempre mereix càntics al seu honor, ahir com al 2006, sigui amb el Chelsea o amb l'Inter, tots estàvem preparats per cridar: "vete al teatro, Mourinho vete al teatroo".

Samarreta en resposta a les paraules de Mourinho al 2006.

A més, també ens visitava un altre vell amic... amat-odiat. L'estadi proferia sense complexes de nou allò de "ese portugués, hijo puta es...".

Menció a part però mereix l'aparició d'Eto'o (ahir vestit de blanc, quin mal!) a qui tots vam aplaudir, com no podia ser d'altra manera.


Oblidant els flashbacks, la realitat ens va brindar un espectacular partit, sense dubte el millor de champions de la temporada, amb un segon golàs per babejar, i sobretot per seguir somniant una final al Bernabeu.

Sí Belén... anirem a Madrid!

Versioni

Così come esistono tre diverse versioni di un classico di Gaetano, per tutti i gusti, esistono anche mille versioni di uno stesso viaggio o di uno stessa città.
Io sono sempre stata quella che preferisce il classico originale.

Invece, non riuscirò mai a scegliere tra le diverse versioni vissute a Bergamo.

L'ieri e l'oggi, quelli che eravamo, quelli che siamo.
Quello che cambia e quello che non cambia mai.

Ieri ho condiviso la laurea di un caro amico, oggi l'ho potuto fare di nuovo.

Ieri cenavamo in un appartamento sperduto a Monterrosso una Paella, oggi abbiamo cenato di nuovo insieme (senza Paella, ma c'era un cuoco meglio di me che ci ha regalato un piato di pasta che meritava essere pulito con la lingua).

Ieri guardavamo un concerto al Paprika quasi come "fan adolescenti ", oggi abbiamo bevuto una caipiroska al Paprika tra djpazzo e "chiècapacedichiamarciRAGA!"

Ieri viaggiavamo e scoprevamo l'Italia, oggi siamo andati a Parma e mi sono innamorata di Cremona (non Carmona).

Ieri mangiavamo nel nostro appartamento, oggi lo abbiamo fatto a quello di Aurelie e Romain e di Gloria (e mi chiedo quandro avrò un appartamento così bello!).

Oggi come ieri,
Bergamo siete voi, cari amici!
Alla prossima.


PS: non potrei dimenticare la canzone del viaggio-
http://www.goear.com/listen/ec6c9de/ma-il-cielo-%C3%A8-sempre-pi%C3%B9-blu-rino-gaetano

Nostrum '09

Mateix indret.
Nou curs i nous projectes.
Cap de setmana esgotador, però personalment, amb una valoració més que positiva!

Mal d'Escola.Daniel Pennac.

Sí, de tant escoltar el brunzir del nostre rusc pedagògic, quan ens desanimen, la nostra passió ens porta, d'entrada, a buscar culpables. El sistema educatiu, a més, sembla que estigui estructurat perquè tothom pugui trobar còmodament el seu:

- Al parvulari no els han ensenyat a estar?, demana el mestre davant d'uns nens agitats com boles de flipper.
- Què van fotre a primària?, renega el professor de secundària quan acull uns alumnes que consider analfabets.
- Algú em pot explicar què han fet fins ara?, es queixa el professor de batxillerat davant la propensió dels seus alumnes a expressar-se sense vocabulari.
- Segur que han aprovat el batxillerat?, s'interroga el professor universitari quan llegeix el primer feix d'exercicis.
- Què carai hi foteu a la universitat?, bramula l'industrial davant els seus nous empleats.
- La universitat forma exactament allò que desitja el sistema, respon el jove empleat, que no és gens ximple: esclaus incults i clients cecs! Les grans escoles us fabriquen encarregats - perdó, "exectius"-, i els accionistes van munyint la vaca dels dividends.
- Fracàs de la família, deplora el Ministeri d'Educació.
- L'escola ja no és allò que era, es plany la família.